ERC només ha rebutjat una vegada els pressupostos d’un president que ha investit: el precedent del 1988

ACN Barcelona – ERC només ha rebutjat una vegada els pressupostos d’un president que ha investit: els del 1988. Els republicans van presentar una esmena a la totalitat als comptes de Jordi Pujol -en una legislatura on havien contribuït a la seva investidura-, però van prosperar gràcies a la majoria absoluta de CiU. D’aquesta manera, el ‘no’ d’ERC mai ha fet caure uns pressupostos. Des de la restauració democràtica del 1980, els republicans només han descartat comptes de Pujol i Artur Mas. L’últim cop va ser amb els pressupostos de les retallades de Mas. Sí que van avalar els del seu segon mandat a canvi de la consulta del 9-N, tant el 2014 com el 2015, l’últim precedent d’un ‘sí’ d’ERC a uns comptes sense ser al Govern.
El ‘sí’ d’ERC a tots els presidents

Esquerra Republicana ha investit tots els presidents de la Generalitat des del 1980. Jordi Pujol (1980-2003) va comptar amb el ‘sí’ d’ERC en les seves dues primeres legislatures, Pasqual Maragall (2003-2006) i José Montilla (2006-2010) van ser presidents amb els tripartits, i Artur Mas (2010-2016) va obtenir el suport dels republicans en el seu segon mandat.

Tant Carles Puigdemont (2016-2018) com Quim Torra (2018-2020) van ser investits per ERC, que també va formar part d’aquells governs. El partit va tenir el seu president de la Generalitat amb Pere Aragonès (2021-2024) i també va votar favorablement a la darrera investidura el 2024, la de Salvador Illa.

De l’abstenció de 1980 a l’oposició de 1988

El primer any de la restauració democràtica, el 1980, ERC va abstenir-se en una part del projecte de pressupostos, però el diputat republicà Heribert Barrera va votar-hi a favor. El partit va donar suport a la resta del text. Barrera va ser el primer president del restaurat Parlament, del 1980 a 1984, gràcies als vots de CiU, que a la vegada va comptar amb el suport d’ERC per fer Pujol president.

Els republicans van acollir favorablement tots els altres comptes presentats per Pujol fins a arribar als últims de la segona legislatura, els de 1988. ERC els va encarar des d’un partit que es trobava “a l’oposició”, segons defensava en ple el diputat Víctor Torres, presentant i votant a favor d’una esmena de retorn pròpia.

Els convergents van acabar aprovant el pressupost sense acceptar cap esmena de l’oposició, ja que aleshores comptaven amb una majoria absoluta de 72 escons. En aquest punt, es trencava el pacte entre CiU i ERC, tot i que el ‘no’ dels republicans no implicava que el Parlament tombés els comptes.

Durant aquest segon mandat de Pujol, l’executiu convergent va nomenar el republicà Joan Hortalà conseller d’Indústria, després que ERC hagués investit el candidat de CiU com a president de la Generalitat. Hortalà va ostentar el càrrec mitja legislatura fins que va renunciar-hi en ser nomenat secretari general d’ERC. Anys més tard, va abandonar el partit i va acabar a CDC. Precisament, ERC va vincular aquesta sortida per part d’Hortalà al “desacord” entre ambdues formacions, durant el debat pressupostari.

Els Comuns, cap cas

L’espai dels ecosocialistes mai ha votat en contra d’uns comptes d’un president que ha investit. Al llarg de la seva història, només han investit Maragall, Montilla i Illa, tot i que amb diferents sigles. Maragall i Montilla van tenir el seu ‘sí’, ja que ICV-EUiA formava part dels tripartits. Amb Illa, els Comuns han arribat a un pacte per aprovar els comptes d’aquest 2026.

A banda dels tripartits, l’espai dels Comuns sempre ha rebutjat els projectes presentats, a excepció d’aprovar els dos primers d’Aragonès, tot i que van votar en contra de la seva legislatura. També es van abstenir en els de Torra, després de descartar la seva candidatura el 2018. L’últim ‘no’ als comptes va ser el 2024, que va fer caure la legislatura d’Aragonès.

Només dues vegades a la història

El Parlament únicament ha rebutjat els comptes presentats dues vegades a la història: el 2016 amb Puigdemont i el 2024 amb Aragonès. Mentre que les conseqüències polítiques per a Puigdemont van ser sotmetre’s a una qüestió de confiança, la caiguda de l’últim president va estar marcada per la línia vermella dels Comuns amb el Hard Rock en els comptes, que va provocar la convocatòria d’eleccions.

En ambdós casos, ERC va donar un ‘sí’, mentre que els Comuns van votar ‘no’. Els republicans havien investit tant Puigdemont com Aragonès, però els ecosocialistes no havien acollit favorablement cap dels dos. De fet, més enllà dels presidents dels tripartits, els Comuns només s’han pronunciat a favor d’Illa.

El ‘no’ d’ERC mai ha tombat els pressupostos

Després de la retirada dels pressupostos d’Illa per la falta d’acord amb ERC, socialistes i republicans s’han fixat l’objectiu d’aprovar els comptes abans de l’agost, quan acaba el període de sessions.

Ara bé, si es presenta un altre projecte i arriba al Parlament de nou sense els suports necessaris, pot convertir-se en la tercera vegada que la cambra rebutja uns pressupostos des de la recuperació de la democràcia, i la primera que un ‘no’ d’ERC fa caure uns comptes.

De moment, Illa ja ha fet història en ser el primer president que retira uns pressupostos, i pot tornar a crear precedent si presenta altra vegada uns nous comptes per enguany.

Els republicans han convidat el PSC a plantejar una “alternativa” si no és capaç de convèncer el PSOE sobre la recaptació de l’IRPF, però també han avisat que ha de ser “tan bona o millor”. En concret, plantegen nous traspassos de competències a canvi de desvincular el tribut dels pressupostos.

Fins ara, l’últim ‘no’ d’ERC als comptes continua sent el de 2011 i 2012, amb Mas i els pressupostos que van donar pas a les retallades.