La Casa Buresa, símbol del Modernisme a Manresa, recupera els pinacles mutilats durant el franquisme

ACN Manresa – La Casa Torrents, coneguda com La Buresa i una de les joies del Modernisme a Manresa, torna a lluir els quatre pinacles que originàriament coronaven el seu perfil. Després de dècades escapçades, les torres han estat restituïdes durant la quarta fase de rehabilitació de l’edifici, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i situat a la plaça Sant Domènec, centre neuràlgic de la ciutat. Els pinacles, que lluïen els escuts de la Creu de Sant Jordi i de la ciutat de Manresa —amb les quatre barres—, van desaparèixer en ple franquisme. No s’ha localitzat cap document que n’expliqui el motiu, però la recerca històrica apunta al context polític de l’època. “La qüestió era eliminar qualsevol símbol de catalanitat”, subratlla l’historiador Francesc Comas.
Una fotografia familiar de l’any 1931, localitzada per l’arquitecte Miquel Àngel Prunés, responsable de la rehabilitació, va ser la llavor que ha portat a la recuperació d’aquests elements. A la imatge, s’hi veuen clarament els pinacles originals. A partir d’aquest document gràfic s’han elaborat els dibuixos, un model en 3D i motlles que han permès reconstruir les peces amb materials més lleugers que la pedra massissa original.

“Es va escapçar, es va mutilar en un temps de postguerra, però s’han pogut recuperar perquè Manresa ho pugui gaudir”, destaca Prunés, que reivindica que es tracta d’un patrimoni “únic” al món i defensa que la ciutat potenciï la figura d’Ignasi Oms, autor de més de 25 edificis a Manresa. “Mereix un recorregut i una visita guiada per posar en valor aquest llegat”, afirma.

Una joia del Modernisme a Manresa

La Buresa va ser concebuda com una gran casa-palau per l’industrial Torrents, en el punt de transició entre la ciutat medieval i l’Eixample. Amb mil metres quadrats de planta noble, marbres italians treballats a mà, vitralls originals i una balconada neogòtica, l’edifici simbolitzava la potència econòmica de la Manresa industrial de principis del segle XX.

La rehabilitació, iniciada l’any 1984, s’ha desenvolupat per fases al llarg de més de quatre dècades. La comunitat de propietaris -una vintena de veïns- ha assumit una part molt important del cost, que supera el milió d’euros en el conjunt de les actuacions previstes. La darrera fase ha comptat amb subvencions de l’Ajuntament de Manresa (80.000 euros) i de la Generalitat (100.000 euros), a més de les aportacions particulars.

Un projecte per mostrar el Modernisme al món

Francesc Santasusana, president de la comunitat i propietari del pis principal -que conserva mobiliari i acabats originals-, assegura que la recuperació és “sobretot una qüestió d’estima a la ciutat”. “De dintre la tenim preservada; el problema era fora. Som 20 propietaris i no podem assumir-ho sols. L’administració ha de ser el motor del canvi”, defensa.

La comunitat encara té pendents dues fases més de rehabilitació i treballa en la creació d’un projecte per impulsar l’edifici com a espai cultural i de projecció del Modernisme manresà, amb visites i activitats. L’objectiu és que la Buresa esdevingui un pol d’atracció cultural, en sintonia amb altres actius de la ciutat com el Museu del Barroc o la DO Pla de Bages.