L’artrosi de maluc deixa de ser exclusiva de l’edat gràcies a les noves pròtesis

Especialistes en cirurgia de maluc destaquen l’avenç de les pròtesis resurfacing de ceràmica-ceràmica per a pacients amb artrosi avançada derivada de patologies com la displàsia, la necrosi o les seqüeles traumàtiques.

Madrid, 8 de juny de 2026.– L’artrosi avançada de maluc ja no afecta únicament persones d’edat avançada. Cada vegada és més freqüent detectar un deteriorament sever d’aquesta articulació en pacients joves i actius, associat a patologies com la displàsia de maluc, la necrosi avascular, el conflicte femoroacetabular o les seqüeles traumàtiques, sovint en perfils que desitgen mantenir activitat esportiva i una vida físicament activa.

Paral·lelament a aquest canvi de perfil del pacient, la cirurgia de maluc també evoluciona cap a tècniques més conservadores i personalitzades. Entre elles destaca la nova generació de pròtesis resurfacing o de “recobriment” en ceràmica-ceràmica, dissenyada per preservar més os, reduir complicacions i afavorir una mobilitat més semblant a la natural.

A diferència de les pròtesis tradicionals, aquesta tècnica conserva gran part de l’os natural del pacient. En lloc de substituir completament el cap femoral i introduir una tija dins del fèmur, el resurfacing únicament reemplaça la superfície danyada de l’articulació. Això permet mantenir una biomecànica molt més similar al maluc natural i afavoreix una sensació de mobilitat més fisiològica i estable.

“La principal diferència és que conserva molt més os i reprodueix una biomecànica molt similar al maluc natural. Molts pacients ens diuen que senten l’articulació més seva”, explica la Dra. Inmaculada Gómez Arrayás, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Ruber Internacional i especialista en cirurgia protèsica de maluc i genoll.

L’evolució d’aquest tipus de pròtesis ha permès, a més, resoldre una de les principals limitacions de generacions anteriors d’implants metall-metall: l’alliberament de partícules metàl·liques a l’organisme. “Gràcies a això, aquesta tècnica amplia considerablement les seves indicacions i també es pot utilitzar en dones joves i pacients amb mides de maluc més petites”, destaca la doctora.

A més d’una major conservació òssia, entre els avantatges d’aquest tipus de pròtesis destaquen una elevada durabilitat, un menor risc de luxació, una recuperació funcional molt alta i la possibilitat de tornar a practicar esports d’impacte o d’alta exigència física, com córrer, tennis, pàdel o esquí.

L’especialista de l’Hospital Ruber Internacional considera que aquest avenç quirúrgic pot canviar especialment l’abordatge de pacients joves amb artrosi avançada de maluc secundària a patologies com la displàsia, la necrosi, el conflicte femoroacetabular o les seqüeles traumàtiques.

Tanmateix, els experts subratllen que es tracta d’una cirurgia tècnicament molt exigent, en la qual l’experiència del cirurgià és determinant per garantir la correcta col·locació de l’implant i la seva durabilitat a llarg termini.

En aquest sentit, la Dra. Gómez Arrayás incorpora a la seva Unitat de Maluc de l’Hospital Ruber Internacional el Dr. Rafael Llopis Miró, un dels especialistes espanyols amb més experiència en aquesta tècnica quirúrgica, amb més de 600 pròtesis resurfacing implantades des de 2005 i una àmplia trajectòria tant en models metall-metall com en els actuals implants ceràmica-ceràmica.

“És una tècnica que requereix una corba d’aprenentatge molt avançada i una selecció molt precisa dels pacients. L’experiència quirúrgica és fonamental per aconseguir bons resultats i minimitzar complicacions”, destaca la Dra. Inmaculada Gómez Arrayás.

Els primers estudis internacionals sobre aquesta nova generació de pròtesis mostren taxes de supervivència properes al 98 % als cinc anys, tot i que els especialistes recorden que encara es tracta d’una tecnologia relativament recent, implantada principalment en centres altament especialitzats.