L’Hospital Ruber Internacional aposta per la genòmica per prevenir malalties

La Unitat de Salut Avançada de l’Hospital Ruber Internacional aposta per la genòmica per anticipar malalties, personalitzar la prevenció i millorar la presa de decisions clíniques.

Madrid, 26 de maig de 2026.- La medicina preventiva està experimentant una transformació profunda. Davant dels controls mèdics tradicionals, basats en proves estandarditzades, emergeix un model més precís, predictiu i personalitzat que integra història clínica, estil de vida, biomarcadors i medicina genòmica. Aquest és l’enfocament que lidera la nova Unitat de Salut Avançada de l’Hospital Ruber Internacional, pertanyent al Grup Quirónsalud, amb l’objectiu d’anticipar-se a la malaltia i promoure una longevitat saludable.

“La medicina preventiva ha canviat radicalment: ja no fem controls iguals per a tothom, sinó avaluacions dissenyades a mida segons la biografia, l’estil de vida i el perfil de risc de cada persona”, explica la doctora Arántzazu Álvarez de Arcaya, especialista en Medicina Interna i una de les responsables de la unitat. “Avui el repte no és fer més proves, sinó indicar les adequades per prendre decisions clíniques realment útils”.

Aquest model innovador posa el focus en la qualitat i la pertinència mèdica, evitant el sobrediagnòstic i el sobretractament. “Fer més proves no significa fer millor medicina. La clau és identificar aquelles que aporten valor clínic i permeten millorar el pronòstic del pacient”, afegeix Álvarez de Arcaya.

La Unitat de Salut Avançada estructura els seus programes en funció de paràmetres com l’edat o el gènere, diferenciant estratègies segons el perfil del pacient. En etapes primerenques, l’objectiu principal és identificar factors de risc modificables i prevenir malalties mitjançant un enfocament predictiu, individualitzat i proactiu. “És un error pensar que estar sense símptomes equival a estar sa. Moltes malalties evolucionen de manera silenciosa durant anys”, adverteix l’especialista.

A partir d’una determinada edat, l’enfocament s’amplia cap a la detecció precoç de malaltia subclínica, la prevenció d’esdeveniments cardiovasculars i el manteniment de l’autonomia física i cognitiva. “No es tracta només de viure més, sinó de viure millor, amb qualitat de vida i funcionalitat durant més temps”, subratlla.

En aquest model, la genètica mèdica adquireix un paper clau. El doctor Javier Sanz, expert en medicina predictiva i farmacogenòmica, destaca que “hem passat d’un enfocament basat en mitjanes poblacionals a un de centrat en el risc individual. Dues persones amb el mateix perfil clínic poden tenir riscos molt diferents segons la seva genètica”.

La medicina genòmica permet anticipar-se fins i tot anys abans que apareguin els primers símptomes. “Avui podem identificar predisposicions genètiques a malalties cardiovasculars o càncer i actuar de manera precoç, ajustant tant el seguiment com les intervencions preventives”, explica el doctor Sanz.

A més, la farmacogenòmica obre la porta a una medicina més segura i eficaç. “Ens permet personalitzar tractaments des de l’inici, evitant efectes adversos i reduint l’assaig-error en l’elecció de fàrmacs”, afirma.

Ambdós especialistes coincideixen a assenyalar que el futur de la medicina preventiva passa per la integració de tots aquests elements en un model més humà i participatiu. “El veritable valor d’un control mèdic és convertir les dades en un pla d’acció individualitzat. Sense un pla, només tenim informació; amb ell, tenim decisions que milloren la salut”, conclou Álvarez de Arcaya.

La Unitat de Salut Avançada aposta així per un canvi de paradigma: del pacient passiu al pacient actiu, acompanyat per un equip mèdic multidisciplinari que el guia al llarg de tota la seva vida. “La prevenció no és un acte puntual, sinó un procés continu que requereix acompanyament i objectius compartits”, conclou el doctor Javier Sanz.