Matadepera, Tiana i Sant Just Desvern, els municipis de més de 1.000 habitants amb l’índex socioeconòmic més alt

ACN Barcelona – Matadepera torna a ser un any més el municipi de més de 1.000 habitants amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més alt de Catalunya. La població vallesana lidera el rànquing des de fa una dècada, quan Idescat va començar a elaborar l’indicador, que concentra les dades laborals, educatives, d’immigració i de renda en un sol valor. La mitjana catalana és de 100, i Matadepera té un índex de 129,9. Tiana (124,7) i Sant Just Desvern (123,9) completen el podi. A l’altra banda de la balança, Salt (59,8) se situa a la cua de l’indicador al país, com cada any des de l’inici de la sèrie històrica. Sant Pere Pescador (62,9) i Seròs (65,4) segueixen la població gironina. La meitat dels municipis amb un IST més baix són a les comarques de Ponent.

Dels 31 municipis amb el nivell socioeconòmic més baix, 16 són a les terres de Lleida, nou a comarques gironines, dos a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona, i un a Centrals i a l’Àmbit Metropolità. Per comarques, s’observa que tots els municipis de la Terra Alta estan per sota de la mitjana catalana, que és de 100, així com gairebé tots els de la Ribera d’Ebre, el Baix Penedès i el Baix Ebre.

D’altra banda, dels 42 municipis amb el nivell socioeconòmic més alt, un terç es troben a l’Àmbit Metropolità, nou a comarques gironines i a les comarques centrals, sis a l’Alt Pirineu i Aran, tres al Camp de Tarragona i dos al Penedès. Per comarques, tots els municipis del Garraf tenen un IST per sobre de la mitjana, com pràcticament tots els del Moianès, l’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

Les dades d’Idescat també es presenten pels 73 barris de Barcelona. A la cua, destaquen Ciutat Meridiana (67,8), el Besòs i el Maresme (72,8), el Barri Gòtic (73,9), la Trinitat Vella (74,7) i Torre Baró (76,3). A l’altre extrem, hi ha 9 barris amb un IST igual o superior a 120, entre els quals les Tres Torres (132,1), Sant Gervasi – Galvany (128,2), Sarrià (127,3), Sant Gervasi – la Bonanova (126,4) i Pedralbes (125,6).

L’indicador aglutina diverses variables socioeconòmiques en una sola xifra, però Idescat també dona el desglossament de cadascuna. Així, si a Matadepera el percentatge de treballadors de baixa qualificació són un 3% del total, a Salt ho són el 24,6%. Al municipi vallesà la gent amb estudis baixos són un 3,9% i els joves sense estudis postobligatoris, un 5,2%. Aquests percentatges creixen fins al 28,2% i el 49,9% a Salt, respectivament.

Segons les dades, Campllong és el municipi català amb un percentatge de població ocupada de 20 a 64 anys més alt, mentre que Ulldecona és el que menys. Matadepera és on hi ha menys treballadors de baixa qualificació, i a Soses on més, mentre que a Vallromanes, hi ha la proporció més baixa de població de 20 anys o més amb estudis baixos, i a Salt és on està més disparat aquest indicador. A Fontanals de Cerdanya hi ha la menor proporció de població jove sense estudis postobligatoris, i la Jonquera està a l’altra banda de la balança. Maspujols, Monistrol de Calders i Muntanyola és on hi ha menys estrangers de països de renda baixa i mitjana, i a Guissona i Salt, on més. La renda és una variable que també es pondera, amb Riba i Matadepera liderant el rànquing, i Salt i Batea, tancant-lo.

Per seccions censals: Sant Just Desvern i Figueres, els dos extrems

Per seccions censals, l’índex més alt de tot el país es troba a Sant Just Desvern, als voltants del camp de futbol de l’Atlètic Sant Just i de l’edifici Walden (índex de 138,5). El segon és la zona dels jardins de la Vil·la Amèlia, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona (138,2).

La zona del país amb un IST més baix és el barri de Marca de l’Ham, a Figueres (25,8), seguida de les rodalies de la plaça del Mossèn Sol de Tortosa (31).