Súria llueix les Caramelles ‘més grans de Catalunya’ amb 1.300 participants

ACN Súria –
Súria (Bages) ha reivindicat aquest diumenge la seva capitalitat caramellaire amb una nova edició de la festa més icònica del tram final de la Pasqua. El poble ha presumit de l’eslògan ‘Les Caramelles més grans de Catalunya’ amb una edició que ha reunit 1.300 participants -bona part gent jove- i centenars de visitants que no s’han volgut perdre una celebració que es remunta al segle XVI. Una desena de colles de totes les edats han lluït els seus balls i cants en una jornada marcada per un sol radiant. La tradició i la modernitat han trobat novament “l’equilibri perfecte”, assegura l’organització. Les cançons més clàssiques han conviscut aquest cop amb versions de ‘La Perla’ de Rosalía, ‘A la freSka’ de Figa Flawas o ‘Golden’ de Huntrix.
Després d’una nit ben llarga de festa, els suriencs s’han llevat ben aviat aquest diumenge per viure la recta final de la festa més important d’aquest petit poble de 6.000 habitants. Prop de 1.300 cantaires, balladors i músics s’han vestit la indumentària de la seva colla per sortir a donar-ho tot pels carrers del poble vell i el nucli central, on l’afluència d’espectados ha anat a més a mesura que s’acostava el migdia i pujava la temperatura d’un diumenge radiant.

Picarols, espardenyes, barretines, faldilles i camises s’han vist arreu del municipi, combinats amb colles que opten per un vestuari més modern a base de samarretes o dessuadores identificatives. Sigui quina sigui la vestimenta, totes les colles han compartit màximes ganes de festa al ritme d’una gran quantitat de músics. Trompetes, baixos, acordions, violins, calaixos i sacs de gemecs, entre altres, han harmonitzat la jornada.

Aquest any han participat a la festa les colles El Tro Gros; la Llanterna; Infantil, Juvenil i Gran del Foment Cultural; Grans i Infantil de l’Agrupació Sardanista; Altatxu; i Coral Sòrissons. En el seu recorregut aleatori per la vila, totes han fet parada a la mítica plaça major del Poble Vell, on han lluit les seves millors danses i cançons, tot aprofitant per endrapar l’esmorzar popular.

Una de les singularitats de les Caramelles de Súria és el seu care intergeneracional, amb un pes especial de la gent molt jove. La regidora de Festes, Alba Martínez, destaca a l’ACN que la jornada “cada cop reuneix més participants” i, tot i que diu desconèixer el “secret” que la fa engrandir edició rere edició, sí que apunta que la cita ha aconseguit incorporar molts elements que la fan atractiva per als joves. Per exemple, els concerts, les festes nocturnes i els esmorzars populars.

Això, sumat a la pinya que fan les colles durant tots els assajos previs, fan que els suriencs tinguin molt arrelada la tradició de participar a les caramelles, “que, al final, són una gran festa on tothom es diverteix, canta i balla”.

Des del 2016, les Caramelles de Súria formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Els participants -que van des de nadons a gent de més de 80 anys-, apunten que un dels èxits és haver trobat “l’equilibri perfecte” entre preservar la tradició més antiga i introduir-hi elements actuals.

I és que avui pels carrers de Súria s’han escoltat coplets tradicionals però també versions de temes molt actuals de cantants com Aitana, Ginestà o Rosalía. Pel que fa a les lletres, la tradició també ha conviscut amb versos sobre política local o qüestions nacionals com la crisi de la pagesia o les vagues dels docents.

Irene Yerro i Coaner Peramiquel, dues cantaires membres de la comissió organitzadora, destaquen que aquest equilibri ajuda a retenir els joves que de ben petits ja han format part d’alguna colla i no dubten a mantenir-se actius participant a la festa a mesura que entren a l’adolescència. 

Yerro assegura que precisament aquesta combinació de modernitat i tradició fan  “molt difícil” transmetre a algú de fora de Súria què són les Caramelles quan, per exemple, ensenya una fotografia. “Al final he desistit d’intentar fer entendre-ho a la gent de fora perquè em genera molta impotència que no puguin arribar a comprendre el que sentim”, conclou.