Uns 600 joves d’instituts d’Osona reflexionen a les aules sobre el dret a migrar i les dificultats que comporta

ACN Vic – Entendre per què el món és desigual, identificar les migracions com una conseqüència a aquestes desigualtats, parlar de racisme, drets humans o del llenguatge discriminatori que utilitzen els mateixos adolescents per referir-se a persones d’un origen o un altre. Aquests són alguns exemples de qüestions que es tracten al taller que està impartint el Consell Comarcal d’Osona – en col·laboració amb ONG i activistes- a uns 600 joves de diferents instituts d’Osona. La responsable tècnica de l’àrea d’Acollida i Integració del Consell Comarcal, Mireia Rosés, ha explicat que l’objectiu és que reflexionin sobre el dret a migrar i arribin a entendre “que és un fenomen d’abast molt més global i s’ho mirin d’una manera més pausada i reflexiva”.
Fa quatre anys, el Consell Comarcal d’Osona va posar en marxa el projecte educatiu Osona al Món. El van idear perquè molts instituts notaven un repunt de racisme i discriminació a les seves aules i passadissos i el projecte va néixer com una eina contra aquestes actituds. La primera edició va girar al voltant de la cooperació, la segona sobre els drets humans i l’any passat i aquest s’està treballant el dret a migrar.  

“Cada any hem tingut més demanada de tallers, estem molt contents”, destaca la responsable tècnica de l’àrea d’Acollida i Integració del Consell Comarcal, Mireia Rosés. Des dels inicis, s’han realitzat cap a 70 tallers i s’ha arribat a 1.800 joves. Enguany acabaran impartint uns vint tallers a set centres d’Osona de sis municipis diferents. Rosés explica que després cada institut “enxarxa” el taller amb el seu propi projecte educatiu i s’aprofita per treballar altres temes d’àmbits com les ciències socials o la història, per exemple. “El projecte va molt més enllà”, puntualitza Rosés.  

A més, la responsable valora molt positivament el projecte “perquè és una manera de treballar l’esperit comunitari, la no discriminació, la cooperació i la solidaritat” en els centres educatius. I també fomentar l’esperit crític dels joves osonencs.

Entrevistar una persona migrant

En la primera part del taller, de manera pedagògica, s’explica “per què el món és desigual”. També es treballen les causes d’aquesta desigualtat i el fet que una de les conseqüències sigui les migracions. Després s’expliquen les lleis que existeixen a Catalunya i que regeixen les migracions, i a partir d’aquí es parla de racisme, de llenguatge discriminatori, de drets humans i de justícia global. Per exemple, “es parla estructuralment del fet que hi ha frases fetes que tenen contingut racista. S’analitzen les frases i es mira si són racistes o no, i també si es podrien dir d’una manera que no fos discriminatòria”, explica Rosés.

Durant el taller, els joves també tenen l’oportunitat de participar en un joc interactiu creat per a l’ocasió, que s’anomena ‘El Joc d’Osona al Món’. Allà, els joves simulen ser ciutadans de diferents països del món en conflicte, s’han de posar en la seva pell, i respondre preguntes sobre com actuarien en determinades situacions. El taller també compta amb la participació d’activistes o ONG d’Osona que treballen al món, com per exemple l’associació Rosa Dilmé de Ruanda, o el fotoperiodista Sergi Cámara, amb una gran trajectòria en processos migratoris.

Com a treball final del taller, els joves han d’entrevistar una persona que visqui a Osona i que hagi migrat, de més de quaranta anys, amb l’objectiu, entre d’altres, de reflexionar sobre les dificultats que ha tingut quan va arribar a la comarca o sobre el perquè de les migracions. Un cop enregistrada l’entrevista, n’han d’elaborar un vídeo per exposar als companys. Els millors s’exhibiran en una mostra que es farà el mes de maig a l’auditori el Sucre de Vic.

Petites llavors

La Núria Olivé és professora a l’Institut Jaume Callís i explica que en el seu cas han integrat el taller en el crèdit de síntesi dels alumnes de 3r d’ESO, que tracta sobre el servei comunitari. “Treballem el servei comunitari a la ciutat, i ja ens va bé que el coneguin, però el fet que puguin conèixer realitats més enllà, d’ONG que treballen en altres països, els obre unes portes molt més grans”, assenyala Olivé.

La professora creu que aquest tipus de projectes són “petites llavors” que van calant entre els alumnes. No només els imparteixen uns continguts, destaca, “sinó que un aspecte molt important és fer créixer aquestes persones des de baix”. “A vegades el fruit no el veus en aquest moment, però educar ja és això”, resol.