VÍDEO | De parlar d’un escorxador a rebre insults pel seu cos: el cas que de Lakshmi Roset que encén Moià

Lakshmi Roset, regidora de la CUP-Capgirem a Moià, ha fet públics els comentaris masclistes que ha rebut després de publicar un vídeo a les xarxes socials.

El cas ha traspassat l’àmbit local i ha situat de nou sobre la taula el masclisme que pateixen les dones quan s’exposen públicament a les xarxes socials, especialment quan participen en política.

Tot va començar amb una denúncia sobre l’escorxador de Moià

El vídeo que va desencadenar la polèmica havia estat publicat a través dels canals de CUP Moià-Capgirem. Roset hi abordava la controvertida ampliació de l’escorxador local i les molèsties que aquesta activitat genera al municipi.

La publicació arribava, a més, després d’un episodi especialment cridaner: s’havia pogut veure sang al terra dels carrers de Moià, vessada per camions carnis procedents de l’escorxador.

Era aquest, per tant, el debat que plantejava el vídeo: l’activitat de l’escorxador, les seves conseqüències per al municipi i el projecte d’ampliació de les instal·lacions.

Del debat sobre l’escorxador als comentaris sobre el seu cos

Però una part de les reaccions a les xarxes va prendre una direcció completament diferent. En comptes de discutir el contingut polític de la denúncia, nombrosos usuaris van començar a centrar els seus missatges en l’aspecte físic, el cos i la vestimenta de la regidora.

Roset apareix al vídeo caminant entre camps mentre explica la posició del grup municipal. Aquesta imatge va acabar generant comentaris cosificadors i masclistes, opinant sobre la seva roba i aspecte físic.

Alguns missatges fins i tot qüestionaven la seva vàlua intel·lectual o professional a partir del seu aspecte, desviant completament la conversa del problema que la regidora pretenia denunciar.

Lakshmi Roset respon a l’allau de comentaris

Davant la magnitud de les reaccions, Roset va decidir pronunciar-se públicament. La regidora va advertir que el problema va molt més enllà dels comentaris que pugui rebre ella personalment.

“Normalment no contesto els missatges, però el problema és que no va de mi només”, va explicar, abans d’alertar que moltes dones poden sentir-se condicionades a l’hora d’exposar-se públicament o participar activament en política.

Roset va resumir la seva resposta amb una reivindicació contundent: “Hem d’acabar amb la xacra que és el masclisme i poder ser lliures de veritat”.

La CUP de Moià condemna els atacs

La CUP Moià-Capgirem també s’ha posicionat davant la polèmica i ha condemnat els atacs contra la seva regidora. La formació considera que entre les reaccions rebudes no només hi ha violència masclista, sinó també expressions de caràcter racista.

El grup municipal ha deixat clar que aquests episodis no modificaran la seva activitat política ni la seva presència als carrers i a l’Ajuntament.

Roset assenyala la “paradoxa” d’alguns perfils

En declaracions posteriors a l’ARA, Roset també ha introduït un component polític en l’anàlisi dels atacs. La regidora assegura que entre els perfils que l’han atacada n’hi ha vinculats ideològicament a l’extrema dreta.

Roset considera paradoxal que sectors que utilitzen el masclisme com a argument per atacar la immigració acabin, segons denuncia, utilitzant comentaris masclistes contra ella pel fet de ser dona.

Quan la resposta deixa de ser política

El cas obre un debat que va més enllà de Lakshmi Roset. Un càrrec electe ha d’estar sotmès a la crítica, també a una crítica contundent, però el que ha passat a les xarxes planteja una frontera clara entre discutir les seves decisions polítiques i atacar-la pel seu sexe o aparença.

La qüestió és especialment significativa en la política municipal, on la proximitat entre representants i ciutadania és molt més gran i les xarxes s’han convertit en una extensió permanent del debat públic.

El perjudicat no és només la regidora

Quan una representant política publica un vídeo sobre un problema concret de Moià i la conversa acaba girant massivament al voltant del seu cos, el debat original queda enterrat.

En aquest cas, la discussió sobre l’escorxador, la seva ampliació i les molèsties denunciades al municipi ha acabat eclipsada per la polèmica generada pels comentaris contra Roset.

I aquí apareix una pregunta que va més enllà d’un cas individual: quin missatge rep qualsevol dona de Moià que es plantegi fer el pas d’exposar-se públicament o entrar en política?

El cas de Lakshmi Roset posa així el focus no només sobre els límits del debat a les xarxes, sinó també sobre el preu afegit que encara poden haver de pagar les dones que decideixen ocupar l’espai públic.