Els veïns de Moià pagaran 20 euros menys per la brossa, però què hi ha darrere d’aquesta rebaixa?

Moià rebaixa 20 euros el rebut de la brossa gràcies al reciclatge, però es debat si cal reinvertir l’estalvi per millorar el servei.

El ple municipal de Moià ha aprovat una rebaixa del 10% en el rebut de recollida de residus per a l’any vinent, que passarà dels 206,50 euros d’aquest 2026 als 185,70 euros. La decisió respon als resultats obtinguts després de la implantació, el juliol passat, del nou sistema de recollida amb accés personalitzat mitjançant targetes.

La regidora de Medi Ambient, Montse Ferrer, va explicar segons Regió7 que la proposta de reducció parteix de les dades disponibles i de les previsions per a l’any que ve, tot i que va advertir que calen ser prudents perquè en cap cas hi hagi un dèficit.

Les dades mostren que el percentatge de recollida selectiva ha passat del 40,21% el 2025 a una mitjana del 55% aquest 2026, amb pics del 68% el primer mes d’implantació i del 73% a l’agost.

El pes de les tones que ja no van a l’abocador

La reducció més significativa s’observa en les tones de rebuig que es porten a l’abocador. L’any 2025 van ser 1.674 tones, aquest 2026 es preveu portar-n’hi 1.094 (el 57% menys), i el 2027 se’n calculen 712.

Aquest descens demostra que el sistema funciona i que el veí ha canviat els seus hàbits. Però també obre una pregunta incòmoda: si el model ha demostrat que redueix el rebuig, el següent pas cívic és accelerar la separació de la fracció orgànica en tots els nuclis del municipi o bé la rebaixa de 20 euros és la prioritat que el veí demanda?

L’anunci de la rebaixa coincideix amb la preparació presupuestària del proper exercici, el moment ideal per discutir cap a on es vol orientar l’estalvi aconseguit.

Quan la rebaixa premia el canvi d’hàbits

Moià no és l’únic municipi que vincula el rebut de residus al comportament del veí. Valladolid planteja bonificar 20,14 euros a les famílies que reciclin orgànic, un exemple clar de debat entre alleujament fiscal immediat i recompensa al canvi d’hàbits.

De manera similar, La Font de la Figuera vincula una rebaixa de fins a 24 euros en la taxa de brossa a l’ús efectiu del contenidor marró, reforçant la idea de reinvertir l’estalvi en consolidar la separació de la fracció orgànica.

Aquests models suggereixen que la rebaixa pot ser una eina per incentivar el canvi, però també plantegen si convé mantenir-la de manera generalitzada o si cal destinar-la a ampliar el servei.

El cost de no consolidar el model

Un reportatge d’El País compara municipis rezagats i avançats en la recollida d’orgànica i mostra models on qui separa millor paga menys. El contrast és útil per entendre que la transformació del sistema no és només una qüestió de civisme, sinó també de viabilitat econòmica a llarg termini.

L’anàlisi del Consorcio Vega Baja Sostenible recull que diversos municipis encara incompleixen la separació en origen de la fracció orgànica, un antecedent útil sobre les conseqüències de no consolidar el model.

Rebaixa immediata o inversió en infraestructura

La disyuntiva que planteja Moià no és menor. D’una banda, la rebaixa de 20 euros és un alleujament tangible per al veí, especialment en un context d’inflació i de pressions sobre l’economia domèstica. D’altra banda, si el sistema ha demostrat que redueix el rebuig, el següent pas lògic seria ampliar la separació de la fracció orgànica a tots els nuclis del municipi, consolidant el model i assegurant que la reducció de tones a l’abocador sigui estructural i no conjuntural.

La prudència que va invocar la regidora Ferrer és comprensible: cal evitar un dèficit en la liquidació del servei. Però també cal preguntar-se si la rebaixa no hauria de ser condicional o si convé destinar una part de l’estalvi a ampliar el servei, especialment si hi ha nuclis del municipi on la recollida d’orgànica encara no està implantada o on la participació és baixa.

La pregunta que el pressupost ha de respondre

El debat no és si la rebaixa és justa o no: els veïns de Moià han canviat els seus hàbits i mereixen veure reflectit aquest esforç en el rebut. La pregunta és si convé destinar tot l’estalvi a la rebaixa o si cal reservar una part per ampliar la separació de la fracció orgànica, especialment si hi ha nuclis del municipi on el servei encara no està implantat o on la participació és baixa.

La preparació presupuestària del proper exercici és el moment ideal per discutir aquesta prioritat. Si el model ha demostrat que funciona, el següent pas cívic és assegurar que la reducció de tones a l’abocador sigui estructural i no conjuntural. I això passa per ampliar el servei, no només per rebaixar el rebut.